Enguany, per segona vegada, SAR el Rei Melcior ha honorat el nostre petit poble amb la seva noble presència.
De nou, el Rei Blanc d’Orient ha arribat des de ponent, tot i que aquest cop no s’ha perdut pas pels senders i ha assolit d’una peça el nostre poble, traquetejant sobre un majestuós tron remolcat pel cotxe del nostre alcalde pedani.
L’entrada triomfal ha estat a la Plaça Major, on petits i grans han celebrat amb aplaudiments, crits de benvinguda i visques a a la monarquia oriental tripartita. Feliç de veure tanta gent esperant-lo, ell ha respost amb el llançament generós de dolços caramels embolicats amb un paper on lluïa l’escut del municipi de Torrefeta i Florejacs. El veïnat, corprès d’emoció i alegria, ha fet seguici a la carrossa reial fins la plaça de la rectoria, on el monarca ha descavalcat de la seva brillant muntura rodada i s’ha adreçat a peu, escortat per grans i petits, fins el local social de l’antiga escola.
Un cop allí, un digníssim tro, preparat i embellit per les autoritats locals per a acollir amb hospitalitat les reials natges, ha estat el lloc triat perquè presidís la recepció. Un a un, les nenes i els nens de Florejacs i la resta del món han lliurat personalment la seva carta al Rei, exhibint-li els més angelicals somriures acreditatius que durant l’any han fet bondat de la bona i són mereixedors dels presents que relacionen a l’epístola en qüestió.
A continuació, un sentit cant coral de nadales ha donat caliu a l’acte amb les populars “Amb la llum del fanalet” o “Visca els tres Rei, de l’Orient”, tot i que algun dels infants ha hagut d’esforçar-se per entonar la melodia amb la boca plena de galetes de xocolata i torró de xixona… Per la seva banda, els adults, tot entrexocant les copes de cava (“xin-xin, xin-xin” han cridat els presents en una onomatopeia que suplia el fet que els receptacles de l’escumós eren de plàstic), han immortalitzat l’acte amb unes fotos que amb els anys esdevindran autèntics documents d’etnologia rural.
Finalment, el Rei ha rebut de mans dels màxims dignataris florejaquins la clau màgica que obre totes les portes de les cases del poble –i el consell que, a les que no tenen portes, millor no acostar-s’hi- i s’ha congratulat de veure que aquest any els infants i els grans del poble resisteixen amb alegria i germanor els envits de la crisi i l’apatia que amenaça el món tossals enllà. Si els designis divins i humans ho volen, tornarà l’any que ve!
Visca els tres Reis de l’Orient que porten regals a tota la gent!
